- D’acord amb la perspectiva piagetiana, l’adquisició de diferents nocions operatòries, com les diferents conservacions (quantitat, massa, pes, volum, longitud, entre altres) o la classificació lògica, es podrien considerar “pre-requisits” per a la construcció de coneixements escolars durant l’etapa de primària. Busca informació d’aquest punt (recorre a la web o a d’altres fonts, però tinguis cura del lloc d’on extreus la informació) i reflexiona sobre les implicacions educatives de la teoria piagetiana en l’educació primària.
L’infant segons Piaget es desenvolupa mentalment a mesura que adquireix un coneixement objectiu de la realitat.
La definició dels famosos estadis de desenvolupament piagetians deriva plenament de la capacitat per desenvolupar estructures intel·lectuals cada cop més abstractes. Quan hi ha un canvi global de la manera de raonar diem que la criatura ha assolit un estadi nou.
Hi ha quatre estadis o períodes en el desenvolupament dels infants, que es presenten en un ordre constant, tot i que les edats en què s’assoleixen poden ser variables. Cadascun d’aquests estadis presenta característiques pròpies que es van integrant a l’estadi posterior, conservant les seves propietats i enriquint-se amb les propietats del nou. Aquests estadis són:
1.- Desenvolupament cognitiu (de 0 a 2 anys), en què l’eix és l’acció. En aquest estadi hi podem trobar 6 subestadis més concrets:
Subestadi 1: Reflexes simples (0-1 mes) són aquells reflexes innats.
Subestadi 2: Reaccions circulars primàries (1-4 mesos) Reitera accions casuals que li han atret l’interès. S’enfoca en sí mateix.
Subestadi3: Reaccions circulars secundàries (4-8 mesos) implica accions relacionades amb el món exterior.
Subestadi 4: coordinació de les reaccions circulars secundàries (8-12 mesos) Conductes adreçades a metes. Coordinen varis esquemes per generar una sola acció amb la finalitat de resoldre un problema. Permanència de l’objecte.
Subestadi 5: Reaccions circulars terciàries (12-18 mesos) No només repeteixen accions, sinó que els nens realitzen “miniexperiments” per veure què passa.
Subestadi 6: Inici del pensament (18 mesos als 2 anys) Capacitat de representació mental o pensament simbòlic (imatge interna d’un objecte o esdeveniment passat). Els nens s’imaginen on són els objectes que no veuen.
2.- Preoperacional (de 2 a 7 anys) Accions mentals que encara no són categoritzables com a operacions (processos mentals organitzats, formals i lògics que caracteritzen els nens més grans). Aspecte clau: la funció simbòlica.
Característiques:
- Centració o concentració: centrar-se en un objecte específic d’un estímul i ignorar els altres.
- Conservació: no comprenen que la quantitat no té res a veure amb la col·locació o aparença física dels objectes.
- Transformació: veuen els estats, no les transformacions.
- Irreversibilitat: no veuen la possibilitat de tornar al punt de partida.
- Egocentrisme: incapacitat per prendre la perspectiva dels altres.
- Pensament intuïtiu: sense lògica.
- Animisme: tot el que existeix té algun tipus de consciència. Ex: un cotxe que no arranca deu ser que està cansat.
- Artificialisme: la idea que els fenòmens naturals són creats pels éssers humans.
- Realisme: confusió signe amb significat. Ex: el nom de la persona és real i no una etiqueta.
- Classificacions: pot començar a tractar els objectes com a part d’un grup, tot i que pot tenir dificultats amb la classificació.
3.- Operatori concret (de 7 a 12 anys), en què el nen pot operar lògicament
recolzat en els objectes de l’entorn.
Al voltant dels 6-7 anys el nen adquireix la capacitat intel·lectual de conservar quantitats numèriques: longituds i volums líquids.
Al voltant dels 7/8 anys el nen desenvolupa la capacitat de conservar els materials.
Al voltant del 9/10 el nen ha accedit a l’últim pas en la noció de conservació: la conservació de superfícies.
L’aplicació creixent de la lògica comportarà la descentració i la disminució de l’egocentrisme.
4.- Operatori formal (de 12 anys en endavant) quan el nen pot operar lògicament,
sense necessitat experimentació pràctica.
- Pensaments realment abstractes.
- Pensament de tipus hipotètic deductiu.
- Pensament per sil·logismes (raonament).
L’element decisiu de la recerca piagetiana és l’epistemologia. El que li interessa és la construcció de la relació entre intel·ligència i realitat. Una evolució intel·lectual és correcta (‘madura’) quan progressa envers el desenvolupament de l’exactitud i de l’abstracció lògico-matemàtica. Una criatura piagetiana exitosa i ben construïda intel·lectualment és la que resol de manera correcta problemes de matemàtiques.
Segons Piaget el desenvolupament de cada infant està influenciat per uns agents externs: context socio-cultural, vida familiar... que faran que el nen vagi d’un estadi a un altre amb més o menys eficàcia.
En aquest esquema podeu veure la teoria de Piaget explicada anteriorment en forma esquemàtic i més aclaridora. Podem veure els quatre estadis amb les edats pertinents i una petit frase que la defineix.
Aquests diferents estadis que defineix Piaget són molt útils en un classe de primària. Coneixent les diferents etapes per les quals els nens i nenes d’aquella aula passen podem saber quins són els coneixements i les limitacions que poden tenir aquells alumnes.
És important saber quines són les capacitats que pot arribar a tenir aquells nen, no li podem ensenyar aquelles coses que per la seva edat no serà capaç d’assimilar-les. Segons Piaget a cada edat el nen és capaç d’adquirir una sèrie de coneixements.
Amb aquestes proves que he pogut contrastar empíricament amb una nena de 7 anys he pogut veure i contrastar com les teories piagetianes és complien plenament. Aquesta nena es troba a la etapa Preoperacional. Ho podem veure en diferents aspectes de les proves que li he pogut passar.
És centrava molt en un sol aspecte de la prova per exemple en el cas de la transformació de la bola al xurro ella només es fixava en la grandària no en la quantitat que hi podia haver.
També es donaba el cas de la conservació el no tenir clar que la quantitat no tenia res a veure amb la col·locació o aparença física dels objectes.
Tampoc podia comprendre la transformació, només es fixava amb els estats finals dels objectes. Té un pensament intuïtiu ja que no raona el que contesta, no té unes respostes lògiques.
Però per altra banda les característiques de animisme, artificialisme, realisme, classificacions podem veure que més o menys les ha deixat de banda.
Puc arribar a la conclusió que el fet de tenir 7 anys fa que pugui tenir característiques dels dos estadis i per aquesta raó hi hagi coses que no siguis assimilades encara i d’altres si.
Aquestes proves m’han ajudat a poder comprendre un dels estadis que defineix Piaget i veure la importància que té el conèixer les qualitats del nens a cada edat per saber les seves capacitats i poder ajudar-los a tenir una educació adequada en cada edat. Piaget no és exactament un teòric de l’educació, sinó un psicòleg que estudia el procés de formació dels conceptes en la ment dels infants. No l’interessava especialment per què un infant dóna una resposta correcta a un problema, sinó per què tots els infants tendeixen a donar sempre les mateixes respostes (correctes o incorrectes) a una mateixa edat i per què les respostes són sempre les mateixes.
Molt bé. Si tens la possibilitat de veure el blog d'alguns companys que hagin fet les proves a nens més grans, podràs comparar els resultats i veure com van evolucionant els raonaments i l'adquisició de conceptes.
ResponderEliminar